Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les maragdes de Franqueira, Galícia

2.4.4. Característiques gemmològiques de les maragdes de Franqueira, Galícia:

Segons l’estudi realitzat per Marcos-Pascual, C. i Moreiras, D. B. (1997), les maragdes de Franqueira (Galícia) presenten les següents característiques:

Propietats de la maragda:

La maragda és la més abundant dels tres minerals de Be al dipòsit de Franqueira. Les mostres en brut són de color verd clar a verd mig i revelen un hàbit prismàtic típic, amb mides de més de 10 cm, amb cristalls de mica als marges de les cares prismàtiques o com a inclusions. En alguns casos, la maragda reemplaça el crisoberil (alexandrita) i la fenaquita.

Els continguts promig en Li₂O, BeO i H₂O de les maragdes de Franqueira són de 0,589, 13,71 i 2,00 % en pes respectivament.

Propietats físiques:

Les mesures dels índexs de refracció i la densitat són les típiques dels berils que contenen àlcalis:

nω	1,582
nЄ	1,575-1,576
Birrefringència	0,006-0,007
Densitat	2,690-2,707 g/cm3

Taula 5: Propietats gemmològiques de les maragdes de Franqueira.

Inclusions:

Inclusions sòlides: Són comunes les inclusions de minerals birrefringents de diferents formes. Alguns són cristalls marrons tabulars o arrodonits, o elongats irregularment distribuïts o agregats. Els anàlisis indiquen que són cristalls de flogopita rica en ferro amb un contingut promig de 8,32 % en pes de FeO, que és similar al contingut de FeO (8,33 % en pes) de la flogopita de la roca encaixant. Els cristalls de flogopita són paral·lels a l’eix c del beril encaixant (Marcos-Pascual, C. i Moreiras, D. B., 1997).

Altres inclusions consistexen en cristalls de quars, pirita, fenaquita, beril, ilmenita, alexandrita i antofilita, però aquestes inclusions no són gaire comuns (Marcos-Pascual, C. i Moreiras, D. B., 1997).

Inclusions fluïdes: L’estudi de les inclusions fluïdes de la maragda donen gran informació sobre les condicions de metasomatisme al voltant de la pegmatita (Marcos-Pascual, C., Moreiras, D. B. et al, 1995).

La maragda té un nombre significant d’inclusions aïllades o en grups: aquestes s’han interpretat com a inclusions primàries. Altres inclusions associades a fractures són classificades com a pseudosecundàries o secundàries. La morfologia de les inclusions és igualment variable, sent cristalls negatius arrodonits, elongats, tabulats, subèdrics o irregulars. La mida de les inclusions estudiades varia de 5 a 60 μm (Marcos-Pascual, C., Moreiras, D. B. et al, 1995).

En els cristalls de maragda estudiats, les inclusions fluides tenen les mateixes característiques morfològiques i les mateixes relacions volumètriques (Marcos-Pascual, C., Moreiras, D. B. et al, 1995).

S’han identificat tres tipus d’inclusions (Marcos-Pascual, C., Moreiras, D. B. et al, 1995):

Ø Inclusions de tipus I: Inclusions aquoses complexes portadores de CH₄ (H₂O-NaCl–CH₄ i altres volàtils). Aquestes inclusions mostren dues fases (majoritàriament H₂O líquida i CH₄ gasós) a temperatura ambient. La fase gasosa ocupa entre el 20 i el 50 % del volum total de les inclusions. Aquestes inclusions, que són les més representatives de la maragda, es troben distribuides en grups, aïllades o en microfractures. Se les considera com inclusions primàries o pseudosecundàries.

Ø Inclusions de tipus II: Inclusions aquoses complexes portadores de CO₂ (H₂O-NaCl-CO₂ i altres volàtils). Aquestes inclusions contenen dues fases (majoritàriament H₂O líquida i CO₂ gasós) a temperatura ambient. La fase gasosa ocupa aproximadament un 50 % del volum total de les inclusions. Aquestes inclusions només apareixen al nucli dels cristalls de maragda i tenen la mateixa distribució que les inclusions de tipus I, però són menys abundants.

Ø Inclusions de tipus III: Inclusions aquoses riques en sals (H₂O-NaCl i altres sals). Aquestes mostren dues fases (H₂O líquida + H₂O vapor) a temperatura ambient en les quals les inclusions gasoses en forma de “bombolles” ocupen menys del 10 %. Aquestes inclusions es presenten a les maragdes com a inclusions secundàries.

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les maragdes dels Urals

2.4.3. Característiques gemmològiques de les maragdes dels Urals:

Les maragdes russes tenen una densitat de 2,74 g/cm³ (major que la de la majoria de maragdes d’altres zones del món), i els índexs de refracció són 1,558 per el raig ordinari i 1,581 per l’extraordinari; la birrefringència és de 0,007. (Webster, R., 1987)

Les inclusions característiques que apareixen en aquestes maragdes són plaques de mica i agulles d’actinolita, ja sigui individualment o en grups desordenats. S’han citat també inclusions trifàsiques en aquestes maragdes, però la fase sòlida té forma ròmbica. Aquesta observació es considera errònia avui en dia. (Webster, R., 1987)

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les maragdes de Zàmbia (Àrea de Kafubu)

2.4.2. Característiques gemmològiques de les maragdes de Zàmbia (Àrea de Kafubu):

Segons l’estudi realitzat per Zwan, J. C. et al. (2005), les maragdes de l’àrea de Kafubu, a Zàmbia, presenten les característiques següents:

Aparença visual: Les maragdes mostren una àmplia varietat de colors, que va des del verd al verd blavós amb un to de clar a fosc.

Propietats físiques: La majoria de les pedres examinades mostraven índexs de refracció de n_ω = 1,591-1,595 i n_Є = 1,583-1,587. La birrefringència de la majoria de maragdes varia entre 0,007 i 0,008. Els valors de la densitat varien entre 2,71 i 2,78 g/cm³.

Les maragdes es van mostrar inerts sota radiacions ultraviolades de longitud d’ona curta i llarga, excepte algunes poques que presentaven una fluorescència dèbil de color verd. Totes les maragdes saturades, sota el filtre Chelsea, van aparèixer de color vermell o rosa; la resta de mostres no van mostrar cap reacció. Aquestes maragdes presenten un dicroisme marcat. La majoria de maragdes, excepte les pedres menys acolorides, mostraven un espectre d’absorció ben definit. L’espectre va mostrar una banda d’absorció entre 580 i 630 nm, i diverses línies aproximadament a 636, 662 i 683 nm. La franja del violeta es va presentar completament absorvida. Unes poques maragdes poc acolorides van mostrar un espectre més pobre amb només una ratlla ben definida a 683 nm.

Característiques microscòpiques:

Les característiques més òbvies són les fractures, les fisures parcialment cicatritzades, les inclusions fluides, les agulles, i ocasionalment els flocs marrons.

Ø Fractures i inclusions fluides: La majoria de maragdes de Zàmbia tenen fisures cicatritzades que contenen inclusions fluides pseudosecundàries quadrades o rectangulars amb una bombolla a dins. Aquestes inclusions generalment contenen dues fases (líquid i gas, majoritàriament H₂O i CO₂) o tres fases (líquid, gas i sòlid). Els sòlids van ser identificats tentativament com a carbonats.

Ø Inclusions minerals: Les inclusions minerals són comuns a les maragdes de poca claredat de Zàmbia. Es van observar agulles incolores en algunes mostres i van ser identificades, mitjançant espectroscopia Raman, com actinolita en cinc de les mostres analitzades. També són comunes les plaquetes de color marró pàlid o moderat que es van identificar com a biotita/flogopita. Menys abundants que l’actinolita o la flogopita són els cristalls marrons foscos i negres identificats com a schorl – dravita (turmalina negra – turmalina marró). També es van identificar cristalls d’apatita a quatre maragdes de l’àrea minera de Kagem. També s’han trobat en algunes mostres cavitats que representen motlles d’inclusions mineals dissoltes amb un hàbit columnar euhèdric. Altres inclusions rares identificades a les maragdes de Zàmbia són la pirita, el talc, el rútil, el zircó, la barita, l’albita i la calcita. A una mostra, va aparèixer una mescla de magnesita/siderita, dolomita ferrosa i ankerita.

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les maragdes de Colòmbia

2.4. CARACTERÍSTIQUES GEMMOLÒGIQUES DE LES MARAGDES

2.4.1. Característiques gemmològiques de les maragdes de Colòmbia:

Segons l’estudi realitzat per Bosshart, G. (1991), les maragdes de Colòmbia presenten les característiques següents:

Morfologia, qualitat i mida dels cristalls de maragda:

El prisma hexagonal amb cares terminals planes (pinacoide de base) i la seva modificació en petites cares piramidals són la forma cristal·lina més freqüent de les maragdes de Colòmbia. El prisma hexagonal, la bipiràmide hexagonal i les combinacions morfològiques amb múltiples cares es troben molt rarament. Els cristalls allargats es presenten en creixements paral·lels o en agregats.

La qualitat del color i la transparència de les maragdes varia de forma important en gairebé tots els llocs de Colòmbia. El material opac correspon al material de pitjor qualitat.

Els cristalls més importants de maragda arriben a tenir longituds de prisma d’almenys 100 mm d’alçada i de 60 mm de diàmetre corresponent al pes de 4.000 quirats.

El cristall més gran descobert de maragda de bona qualitat pesava 16.020 quirats (denominat “Muzo” pel lloc on es va trobar). La maragda pulida més gran també prové de Muzo i va ser tallada l’any 1641 per Dionysio Miseroni a Praga. Aquesta maragda té 109 mm d’alt, pesa 2.680 quirats i es troba a la sala del tresor de la Hofburg de Viena.

Composició química, constituients cromòfors i elements de vestigi:

Els espectres infrarojos de les maragdes colombianes presenten sovint un lleuger domini de l’aigua tipus II respecte l’aigua lliure de tipus I. (L’aigua com a dipol elèctric pateix una orientació en els canals, sota l’efecte dels ions alcalins com és el Na⁺ i llavors es denomina aigua de tipus II).

La raó d’aquest lleuger domini de l’aigua de tipus II radica en el fet de que les maragdes colombianes contenen un 0,7% de MgO i un 0,6% de Na₂O. Els continguts en Mg i Na es situen netament per sota dels colors que corresponen als de les maragdes naturals d’origen metamòrfic.

A l’observar la substitució de l’alumini a l’estructura del beril pels elements de transició, coneguts també com cromòfors, Cr³⁺ i V³⁺, les maragdes de Colòmbia sovint contenen més Cr que V i proporcionalment poc Fe.

La majoria de les maragdes són pobres en vanadi (contingut en V nul o dèbil) i, en canvi, són riques en Fe (contingut en Fe d’elevat a mig).

L’altre cas extrem és el dels berils amb continguts elevats de V i Fe, per exemple els de Salinhina (Bahía). Aquests estan pràcticament desprovists de Cr (Cr/V<<0,1)>

Els següents elements (i molècules) traça podrien ser identificats a les maragdes de Colòmbia:

· Ca, Sr, Ba, (Mg)²⁺ / K, Rb, Cs⁺ / CO₂ (?), F₂, He en els canals estructurals;

· Li⁺ en els llocs de coordinació tetraèdrica de Be²⁺;

· Ti⁴⁺, Sc³⁺ / Mn, Ni, Fe(?)²⁺ /Li⁺ en els llocs de coordinació octaèdrica de Al³⁺;

· Al³⁺ en els llocs de coordinació tetraèdrica de Si⁴⁺.

Valors òptics i densitat:

nЄ	1,565 a 1,578 Literatura 1,566 a 1,581 Laboratori
nω	1,571 a 1,584 Literatura 1,572 a 1,588 Laboratori
Birrefringència màxima	- 0,005 a - 0,007 Literatura - 0,005 a - 0,008 Laboratori
Dicroïsme	Verd groguenc i verd blavós, generalment feble (ω≥Є)
Densitat D20ºC (en g/cm3)	2,646 a 2,730 Literatura 2,682 a 2,727 Laboratori
Precisió estimada	n±0,002, D20ºC±0,005 g/cm3

Taula 4: Propietats físiques de les maragdes de Colòmbia.

Els valors de la taula 4 són més baixos que els de la mitja de les maragdes naturals. Depenen de quantitats moderades o mínimes de múltiples substitucions (per exemple de l’aigua, dels àlcalis i dels elements cromòfors), però no hi ha correlació lineal de n i D. Aquest fenomen prové de la repartició igualment variable d’aigües zeolítiques (aigua tipus I i II en els canals) que influencia més en la densitat que en les propietats òptiques (Larsen i Berman, 1964).

Les dades de la literatura i del laboratori són bastant concordants. Les densitats anormalment baixes com 2,646 g/cm³ (mínim registre al laboratori: 2,676 g/cm³) són degudes a la presència de cavitats tancades o a la presència de substàncies d’obsturació artificials orgàniques, com per exemple les resines artificials.

No és concebible que els valors òptics de refracció de les maragdes colombianes de qualitat mitjana a bona es situin fora dels valors extrems anteriorment mencionats. Únicament es tindrà en compte aquesta possibilitat, amb valors lleugerament superiors, en el cas d’exemplars rars amb continguts de cromòfors anormalment elevats.

Inclusions i característiques de creixement:

A les maragdes de Colòmbia, es distingeixen essencialment inclusions sòlides i fluïdes (primàries i secundàries), així com inhomogeneïtats internes. Aquestes permeten fer deduccions sobre les condicions de creixement del cristall. Les inclusions característiques clàssiques de les maragdes colombianes són les inclusions trifàsiques i multifàsiques (Eppler 1973, Güelin 1973, Roedder 1982, Gübelin i Koivula 1986, Kozlowski et al. 1988).

Les inclusions fluïdes primàries apareixen en cavitats planes orientades cristal·logràficament. Les inclusions fluïdes (pseudo)secundàries són generalment més petites i no estan orientades, al contrari que les primàries. En general, les inclusions secundàries estan “lligades” les unes amb les altres. Aquestes són esquerdes de tensió antigues més o menys corbes. En la seva totalitat, aquestes fisures de cicatrització reticulades comparteixen únicament un aspecte lleugerament turbi.

Les cavitats primàries individuals són més o menys planes orientades paral·lelament a l’eix c i d’aspecte típicament de puntiagut a tubular.

En les direccions basals, les cavitats primàries presenten contorns sobretot arrodonits, informes o angulosos. Una característica particular que l’autor únicament ha observat a les maragdes de Colòmbia consisteix en inclusions fluïdes que es corben des de la direcció prismàtica cap a la direcció basal (o a la inversa). Aquesta particularitat posa en dubte la interpretació àmpliament difosa segons la qual les cavitats prismàtiques en zig-zag serien anteriors a les cavitats basals. En realitat, les seves formes no són el resultat d’una evolució escalonada, però l’expressió de les condicions de creixement diferents són dependents de l’orientació cristal·logràfica.

El contingut de les cavitats era en un principi salmorra homogènia calenta de més de 470ºC, una solució aquosa, incolora, amb un contingut salí del voltant de 40% de NaCl (± Ca, Si, Al, (C), K, etc.). A temperatura ambient i sota ampliació microscòpica, aquest reompliment fluïd es presenta freqüentment dissociat en tres fases diferents: una cavitat gasosa inmòbil (fase g) i un o més cristalls (fase s, també anomenats cristalls de segregació) incrustats en el fluïd saturat (fase l).

Les cavitats gasoses ocupen d’un 10 a un 11%, els cristalls d’un 12 a un 15% i la salmorra salina d’un 74 a un 75% del volum de les cavitats.

Les fases sòlides amb contorns quadrats o rectangulars s’han identificat com a cristalls d’halita (sal gemma, NaCl cúbica). Es suposa igualment la presència subordinada de silvita (sal de Silvius, KCl cúbica). Aquests cristalls cúbics aplastats apareixen amb més freqüència que les formes cristal·lines semblants a romboedres. Aquests últims cristalls són anisòtrops hexagonals i atribuïts a un carbonat; es tractaria, segons la seva aparença, a cristalls de calcita o de dolomita.

Cristall de calcita en una maragda colombiana

En el fluïd residual també s’han observat cristalls anisòtrops hexagonals amb forma de petits grans. Els cristalls cúbics, romboèdrics o altres, poden trobar-se en un mateix cristall de maragda o inclús en la mateixa cavitat.

Una solució fluida que conté gas carbònic líquid, una bombolla de gas i sal gemma sòlida representa una inclusió multifàsica.

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Queensland, Austràlia

2.3.3. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Queensland, Austràlia:

Segons l’estudi realitzat per Brown, G. (1985), les aiguamarines de la mina de O’Briens Creek, en el jaciment de gemmes de Mt. Surprise, a Queensland (Austràlia) presenten les característiques següents:

Característiques macroscòpiques:

Les aiguamarines extretes de la mina de O’Briens Creek es troben com:

• Cristalls ben formats de qualitat gemma.
• Cristalls de qualitat gemma secundàriament corroïts.
• Fragments de cristalls de qualitat gemma.
• Cristalls que no són de qualitat gemma.
• Fragments de cristalls que no són de qualitat gemma.

Els colors de les aiguamarines d’aquesta mina tendeixen a variar des de quasi incolor fins a blau, de clar a intens. Aquests colors blavosos esdevenen naturalment i per tant no es requereix tractament tèrmic per perfeccionar el color de les aiguamarines de O’Briens Creek.

Es va comprovar sorprenentment que la densitat i els índexs de refracció de l’aiguamarina de O’Briens Creek incrementaven amb l’increment de la intensitat del color blau tal com s’observa a la taula 2.

	Aiguamarina de color blau clar	Aiguamarina de color blau fosc
Densitat	2,68	2,70
Índexs de refracció	nω=1,567 nЄ=1,566	nω=1,571 nЄ=1,566

Taula 2: Densitat i índexs de refracció de les aiguamarines de O’Briens Creek.

Propietats gemmològiques:

Les aiguamarines de O’Briens Creek mostren propietats físiques i òptiques molt semblants a les d’altres aiguamarines d’arreu del món (veure taula 3).

Alguns estudis indiquen que l’aiguamarina de O’Briens Creek no pot ser molt rica en aigua ni en elements alcalins terrestres.

	Aiguamarina de O’Briens Creek
Densitat	2,7 g/cm3
Diafaneïtat o transparència	Transparent
Lluïssor	Vítrica
Birrefringència	0,005
Signe òptic	Uniaxial negatiu
Pleocroïsme	ω: verd groguenc pàlid Є: blau
Filtre Chelsea	Verd
Luminiscència	Inert
Espectre d’absorció	No hi ha diagnòstic

Taula 3: Propietats gemmològiques de l’aiguamarina de O’Briens Creek.

Característiques microscòpiques:

Pels gemmòlegs, la característica més interesant i útil de l’aiguamarina de O’Briens Creek és la diversitat de les seves inclusions microscòpiques. Aquestes inclusions van ser observades en un microscopi gemmològic amb augments de x20 a x50 utilitzant llum transmesa. Es van observar inclusions en forma de tub típiques del beril, orientades paral·lelament a l’eix c i combinades amb fractures internes parcialment cicatritzades orientades aleatòriament, que són generalment descrites com a “plomes”, “vels” o “empremtes digitals”.

Addicionalment es va observar que els “tubs” ocasionalment apareixien buits, però també es va observar que alguns contenien “taques” de minerals epigenètics, o també rebliments de dues fases (majoritàriament líquid-gas) en cavitats. Ocasionalment, aquests “tubs” es troben com a segments, més curts, de dues fases. Aquests tubs més curts són coneguts com a “pluja”.

Les “plomes”, “empremtes digitals” o “vels” són les inclusions observades més freqüentment a l’aiguamarina de O’Briens Creek. Aquestes inclusions estan parcialment cicatritzades, orientades aleatòriament, amb fractures concoïdals que es van desenvolupar dins del cristall quan aquest encara estava creixent. Posteriorment a la seva formació, aquestes esquerdes han estat parcialment reomplertes per infiltració i deposició de la solució desenvolupada que envoltava el cristall creixent. A l’aiguamarina de O’Briens Creek, els rebliments de les cavitats en les fractures internes parcialment cicatritzades poden ser una sola fase (líquid, gas o sòlid), dues fases (líquid i gas) o tres fases (líquid, gas i sòlid).

Conclusions extretes de l’anàlisi de les aiguamarines de O’Briens Creek:

El dipòsit d’aiguamarina de O’Briens Creek, en el jaciment de Mt. Surprise del Nord de Queensland, produeix atractives aiguamarines blaves que no necessiten millores de color mitjançant tractament tèrmic. Encara que les propietats gemmològiques de d’aquestes aiguamarines no són úniques, aquesta aiguamarina posseeix unes inclusions que requereixen una investigació més detallada.

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Brasil

2.3.2. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Brasil:

El color de les aiguamarines de la mina de Maxixe (Minas Gerais) és de blau pur a blau-verd i groc-verd. Els cristalls estan internament corroïts per canals paral·les a l’eix c. No obstant, la característica més sorprenent és el fort dicroisme d’aquestes aiguamarines. La direcció paral·lela a l’eix c mostra un bon color blau, però la direcció perpendicular és incolora (ω = blau intens, Є = incolor). Exposant aquestes aiguamarines a la llum solar durant uns quants dies, aquestes es tornaven verdoses (Webster, R., 1987; Sinkankas, J. i Read, P. G., 1986).

Segons Bank, F., Bank, H. i Villa, E. (2001), les aiguamarines de Santa Maria tenen les següents propietats: n_Є=1,578-1,581, n_ω=1,585-1,588, birrefringència = 0,007-0,008, densitat = 2,68-2,70 g/cm³. L’espectre d’absorció mostra línies a 370, 426, 557, 833 i 891 nm.

Mineralogia i Gemmologia de l'Aiguamarina. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Tongafeno, Madagascar

2.3. CARACTERÍSTIQUES GEMMOLÒGIQUES DE LES AIGUAMARINES

2.3.1. Característiques gemmològiques de les aiguamarines de Tongafeno, Madagascar:

Mina d'aiguamarines de Tsaramanga (Madagascar)

Segons l’estudi realitzat per Duroc-Danner, J. M. (1989), les aiguamarines de Tongafeno, a Madagascar, presenten les característiques següents:

Aparença visual:

Les aiguamarines de color blau mitjanament fosc de Tongafeno presenten un dicroïsme molt acusat. Els dos colors observats mitjançant el dicroscopi de calcita són el blau mitjanament fosc pel raig extraordinari, i incolor pel raig ordinari.

La majoria d’aiguamarines presenten inclusions allargades en forma de canals que recorden a “pluja”, i són paral·leles a l’eix c. Excepte per aquestes inclusions allargades en forma de canals, les aiguamarines són netes a l’ull i transparents.

Índexs de refracció:

Els índexs de refracció observats són de n_ω=1,590 i n_Є=1,582-1,583 donant una birrefringència de 0,007 a 0,008. Aquests índexs de refracció són molt alts per l’aiguamarina, però semblen correspondre al valor mitjà dels berils de Zàmbia i de la Illa d’Elba i dels berils tipus Maxixe de Brasil.

Densitat:

Les densitats obtingudes a les aiguamarines de Tongafeno són de 2,730-2,778 g/cm³; aquests valors són més alts que els de les aiguamarines de la majoria de localitats, però similars als de les aiguamarines de Zàmbia i la Illa de Elba.

Fluorescència:

Les pedres examinades sota llum ultraviolada van resultar inerts. En aquest aspecte, les aiguamarines de Tongafeno, igual que les aiguamarines de les altres localitats, no van mostrar reacció a la llum ultraviolada.

Anàlisi espectroscòpic:

L’espectre d’absorció observat mostrava una forta absorció a 400-410 nm, un conjunt de tres línies centrades a 430, 620 i 630 nm, i una altra forta absorció a 640-700 nm.

Inclusions:

La inclusió més característica, i gairebé sempre present, consisteix en agulles allargades en forma de canals paral·leles a l’eix c que donen un efecte de “pluja”. En aquestes aiguamarines també es poden trobar inclusions trifàsiques.

Anàlisi química:

S’han obtingut anàlisis que revelen la presència de ferro. És interesant indicar que les petites quantitats de ferro presents en aquestes aiguamarines són probablement les responsables del color blau mitjanament fosc que produeix la línia d’absorció centrada a 430 nm.

Conclusions:

Les aiguamarines de Tongafeno, degut als seus característics dicroïsme, inclusions, espectre d’absorció i propietats físiques, són extraordinàries i fàcilment diferenciables de la resta d’aiguamarines d’altres localitats. No obstant, com que el color d’aquestes pedres és degut a la presència del ferro (com a tota la resta d’aiguamarines), sembla apropiat donar- li el nom d’aiguamarina, encara que no siguin de color blau cel, de color del mar o de color verd pàlid.